Quan la vida s'atura

Creacions Liyema. >> Reparar >> Quan la vida s'atura

03/12/2024 liyema

Em toca fer-me la mamografía🩻 . En la sala d'espera em trobo amb una coneguda que es va jubilar fa dos anys i a qui fa més o menys el mateix temps li van detectar un càncer. ‘Tot el que puc fer és viure-ho amb dignitat’, diu. M'admira. No té ni un retret per a Deu, la vida o la sort. Vull pensar en com em sentiria jo en el seu lloc i no puc. No sé si és perquè encara em queda molt per a la jubilació, però veig igual de lluny 🔭 la possibilitat de que em detectin alguna cosa. Jo estic aquí per un mer tràmit, com quan t'has de renovar el carnet d'identitat 🪪 . Has de fer-ho i ja està. En dues o tres setmanes m'arribarà una carta amb el resultat i a seguir amb la vida.

Tres setmanes després la carta ✉️ no ha arribat, ni a la quarta ni a la cinquena. M'amoïno 🥺. Rebo per fi una trucada 📞 en la que em diuen que han estat intentant localitzar-me, evidentment sense èxit. Necessiten fer una nova mamografia. Els pregunto si han vist alguna cosa i la seva resposta és que precisen una altra imatge, el que no significa que hi hagi res. Però tampoc significa que no hi sigui, penso jo. Podran veure'm en dues setmanes… Mare meva, dues setmanes! 📅 Vaig a explorar-me i crec trobar un petit bony en el pit. Repeteixo el reconeixement i no el sento. A la tercera el torno a notar. Seran catorze dies moooolt llargs. Decideixo anar a fer-me la revisió ginecològica anual, segur que la doctora no s'equivoca. Tinc sort i em donen hora quatre dies després. Després de la seva exploració em diu que estic perfecte i m'animo 😀, però tot seguit explica que no notaria res que fos inferior a un centímetre, així que em quedo igual 😧.

Al dia següent em fa mal el cap 🤕 i penso si estarà d'alguna manera relacionat amb el potencial càncer de mana. Una tarda sento una punxada 📌 en el costat dret i em dic que fins i tot hi pot haver metàstasi. Durant un parell de nits sento un no sé què❓ en el pit esquerre i crec que igual s'han equivocat de costat. Definitivament, mentre espero la nova revisió la vida no segueix ⛔, s'ha estancat en la por 😨. Enfrentada a la possibilitat de la mort, se m'acut que no és veritat que només morim quan ningú ens recorda, porquè tot i que ningú pensi mai més en tu viuràs per sempre en allò que has fet i en els rastres que has deixat… En fi, una s'agafa a allò que té i si no hi ha res, ho inventa 🎨.

El día de la nueva visita llego treinta minutos antes, a ver si hay suerte y me cogen con antelación. Diez minutos después de mi hora aun estoy esperando ⌚. Por fin me llaman, entro y dicen que esta vez me harán una mamografía en 3D. Sin duda han visto algo y se quieren asegurar de lo que es 😨 . Una vez finalizado el procedimiento piden que espere en el vestuario sin cambiarme. Ya está, las nuevas pruebas van a empezar de inmediato 😨 . Los siguientes diez minutos se me hacen mil 😨 😨. Por fin abren la puerta y la profesional que hizo la mamografía, con un tono de voz super calmado indica que todo esta bien, que no se ve nada. Lo repite hasta tres veces, uniendo a la serenidad una gran sonrisa que tranquiliza. Tengo los ojos anegados de lágrimas; querría abrazarla, pero me refreno. Empiezo a vestirme y a abrir de nuevo mi mente al futuro cuando vuelve a aparecer para decirme que pare, que no me cambie. Cerrojazo otra vez 😨 😨 . A ver si me han dado el resultado de otra persona y resulta que sí hay algo. Dos inacabables minutos después regresa y me anuncia que sí, que todo esta bien, que hasta dentro de dos años no hace falta que vuelva 🎈 🎈 🎈. Salgo de allí pitando no vaya a ser que haya un nuevo cambio de tercio.

De camí a casa penso que donem per sentat això de que la vida segueix quan, de fet, no sabem quan hi haurà una aturada més o menys seca en ella ⛔. Penso també que en aquest seguir de la vida tendeixo a centrar-me poc en allò que l'aguanta, que és el meu cos 💪, el meu veritable i únic palau 🏰 . Tinc un palau que em dona la vida i en el que en alguns aspectes només em fixo quan el sento perillar. Fatal fatal😖 😖. Vull millorar.