Estic fent el regal 🎁 que li donaré a la meva neboda en la seva festa d'anniversari i em pot més l'aprensió 😰que la satisfacció. M'inquieta que algú pensi que soc tan garrepa 🔒que prefereixo fer alguna cosa a comprar-la o, per què no dir-ho, que creguin que no tinc diners ni per fer un regal. És cert que fa anys vaig començar a fer els meus obsequis de Nadal a causa d'una crisi econòmica que ens va deixar en la ruïna total i sense cap altre opció, però ara puc escollir ✅, tot i que la por 😰 i la vanitat 🌟 de vegades ho fan per mi. Ho comento amb el meu marit i em diu que, pensin el que pensin, jo ja he guanyat per ho contenta que estic mentre construeixo el joc 😊. Té raó, així que somric i continuo amb la tasca.
Arriba el moment d'embolicar-lo i m'adono de que no tinc paper de regal 🧧. Em passa pel cap el furoshiki, aquesta tècnica mil·lenària japonesa d'embolicar que vaig trobar per internet per casualitat, i d'inmediat penso que tinc la roba ideal: la del mocador de fer farcells. De nou la preocupació ataca 😨: ‘ni per embolicar el regal s'ha gastat res' potser diran... Però vaja, després de quatre o cinc intents l'embolcall ha quedat molt bé i el deixo així.
Vaig a la festa, soc la segona en arribar i en el sofà ja hi ha tres o quatre regals🎁🎁🎁🎁. Poso el meu en un marge per a que no li passi res i penso que, de poder tornar enrera aniria a comprar paper, que tampoc s'ha de ser extremista amb les coses. Van arribant altres persones convidades i amb ells un una abundància d'obsequis fa que el meu mocador de fer farcells 🔺sembli la bandera 🚩d'una barqueta ⛵ que s'enfonsa per l'onatge que la desestabilitza🌊🌊. Vaig en el seu rescat i el deixo ben apartat, com a mínim que no es trenqui abans d'obrir-lo.
La nena comença a obrir regals i sembla que li agrada trencar el paper que els embolcalla; de nou penso que en mala hora se'm va acudir fer-ho amb roba😟. I clar, tan apartat està el meu que no és dels primers ni dels del mig en obrir-se. Cada vegada que en veig un empal·lideixo una mica més🙈, i fins i tot se m'acut que potser és millor amagar el meu i que l'obri al dia següent, però encara no sé molt bé per què ho descarto🤷🏽♂️.
Només queda el meu regal i li acosto a la petita🔺, conscient de que en aquest cas necessita ajuda per obrir-lo. Quan li donc la seva cançó preferida comença a sonar🎵🎶. Ja fa una estona que hi ha música així que segueixo i amb la veu alta i el cor encongit 😧 – quina reacció tindrà davant del que li porto, vist el que ja ha vist - li dic que encara queda una coseta mentre començo a desfer el llaç 🎀. Però la seva atenció no està amb mi, sinó amb la cançó i el ball que fa quan l'escolta. Durant els tres minuts que dura la melodia penso que treure dissimuladament el regal hagués estat la millor opicó, i que ara soc jo la que voldria que, si no el mar, la terra m'empassés per a no estar allà, en el mig, amb la nena i el farcellet al davant, sense saber on ficar-me mentre tot el grup la mira🕓😧🕔😨🕕😧. Quan acaba la cançó la seva mare em rescata fent-li memòria de que encara hi ha una cosa per obrir, ho faig per ella 🔺i durant uns cinc segons el mira abans de passar a una altra cosa.
Torno a casa, em llenço sobre el silló i, vençuda🥴, exclamo que com se'm va poder ocórrer fer aquest regal. El meu marit encerta de nou al dir que va ser ahir quan vaig guanyar, mentre el feia, que ja sabia el que avui podria passar. Però el que passa no és que sé d'algú que hagi pensat això o allò sobre la meva pobresa o garraperia, sinó que em sento una mica desencantada 😕 i molt tonta🤪 al pensar que podria ensenyar alguna cosa sobre consum sostenible de juguets a la petita en la seva festa d'anniversari🤦🏽♀️. I, vanitat 🌟de vanitats🌟🌟, decepcionada de que ningú hagi esmentat ho bé que m'ha quedat l'elefantet🐘.
He dormit i mig paït el desengany 🤔. Penso que la clau de tot està en que vaig escollir una mala ocasió per a un bon propòsti. Si és així, potser encara hi ha esperança✨✨. Recordo que ja fa temps volia fer una 'festa de les estacions'’⛱☔☃🌼 per a que les petites de la família i que potser aquest podria ser un bon moment per començar a utilitzar el bagul de les enginyeres🔧🛠 – és a dir, el dels juguets que elles, qui vulgui apuntar-se dels adults i jo anirem creant a partir de reutilitzar diferents materials-. He intentat organitzar-la abans i no ho he aconseguit, així que no tinc clar que funcioni❔. Necessito animar-me i penso que S. Hessel potser tingui les paraules que aconsegueixin fer-ho en el seu llibret 'Comprometeu-vos', així que començo a buscar-lo.
Encara no he aconseguit trobar el llibre quan escolto entrar un missatge en el meu telèfon 📳. És un vídeo📽: 28 segons en els que la nena juga amb el regal que li vaig fer. Se'm dibuixa un somriure que no em cap a la cara 😄😄 i comparteixo la meva alegria amb els seus pares per haver-me'l enviat. Em responien dien que li agrada molt. S'ho torno a agraïr, alço els ulls i penso en ho macos que són, en que el meu petit triomf és deu a ells💑. Respiro fons i em submergeixo en el bàlsam de la inesperada victòria🙌🏽🙌🏽 mirant el vídeo tres o quatre vegades més📽📽📽.
El poder d'aquesta experiència
M'adono de que...
- Totes tenim fortaleses que ens ajuden a defensar-nos quan els dubtes, la inquietud o el pensar en el què diran ataquen per impedir que fem el que ensa grada o pensem que és correcte. De vegades ens costa veure-les o posar-los nom, però hi són.
- Rectificar és de sàbies, i si els errors s'utilitzen per fer-ho es converteixen en trampolins capa l'exit i no en barreres per aconseguir-lo.
Valoro…
- La importància de poder comptar amb persones que ens recolzen o que ens ajuden a veure les coses des d'una altra perspectiva.
- La diferència que suposa per a les nostres vides fixar-nos, esforçar-nos si fa falta en reconèixer allò bo que altres persones fan per a nosaltres, ja sigui que ho facin de forma conscient o no.
M'inspiro en...
- Persones que, en circumstàncies molt difícils, van decidir fer el que creien que era correcte. Stéphane Hessel és una d'elles. El seu llibret 'Comprometeu-vos!' (d'unes 45 pàgnes excloent la introducció) es llegeix en un plis i revela com, entre el tot i el no res hi ha un gran marge d'actuació útil i significativa.
- Pràctiques tradicionals sostenibles que desconeixia fins fa poc, com el furoshiki, i en barrejar-los amb d'altres més pròpies - en aquest cas el mocador de fer farcells -. Com a mínim poden ajudar a sortir del pas, però també a molt més: a aprendre, divertir-se, crear!
- Tutorials i exemples que fan fàcil crear juguets a casa.
Continuo amb...
- Ganes renovades de fer 'la festa de les estacions', de començar a utilitzar el bagul de les enginyeres i de compartir, en una celebració feta per a l'ocasió, que els jocs creats a casa contribueixen al benestar personal, social i mediambiental.
