Estic cansada d'estar sentada. Ja no queda molt per embarcar✈️, m'aixeco per estirar les cames, donar l'última volta i posar-me a la cua. Passo per davant de la de prioritat i m'adono de que ja hi ha moviment, així que em replantejo la situació i em poso a la meva filera, la dels darrers en accedir a l'avió. Soc la segona, així que quan ens toqui seré de les primeres en avançar.
Prioritat comença a entrar; ho fan per la mateixa porta automàtica per la que ho faré jo, d'aquestes que escanegen la targeta d'embarcament ⌨. Hi ha dos accessos i sembla que un d'ells llegeix els codis de barres amb més dificultat, a la gent li costa més que se li obri la porta. Espero poder accedir per l'altre, però segur que la dona que tinc davant també vol utilitzar-la i serà la dolenta la que quedarà buida. Efectivament, quan ens deixen passar fa servir la que va millor🚪, però per sort l'altre encara s'està fent servir, així que m'acava tocant la que volia. Quan llegeix el meu codi, surt un paperet 📃 d'una excletxa de la porta. Això encara no ho he vist mai, deu ser que et reconfirmen el seient. El llegeixo i veig que no, que el que ha fet és reassignar-lo, i resulta que em passen a Business 💯. Rellegeixo el paper unes cinc vegades en el trajecte a l'avió per assegurar que l'entenc bé. Quan entro li ensenyo a l'hostessa i pregunto, no vagi a ser que la boira mental que resulta d'haver dormit poc m'estigui ennuvolant l'enteniment. Però no, ho he entès a la perfecció, m'han reassignat a Business ❗️ ❕
Quan m'assec veig que també han reassignat a la senyora que estava davant meu a la cua. No sé si ho han fet amb algú més, però segur que no ho han fet amb tots els que podien, perquè no hi ha ningú en el seient central de les fileres. Suposo que he tingut la sort 🍀🍀 de ser de les dues priermes d'economia econòmica –que ja fins i tot a economia hi ha classes– en entrar, i ens ha tocat. Em pregunto, ja asseguda i amb les cames ben estiradetes, si hi ha res que hagi afavorit la meva sort i penso que normalment m'enganxa en moviment, fent alguna cosa per aconseguir el que vull.
Ens serveixen l'esmorzar. Em menjo l'entrepà, però la veritable delícia està en obrir el crosanet 🥐, estendre la mermelada de cirera, posar per sobre dos trocets de Brie 🧀 i partir una anou en tres parts per coronar l'obra. Començo a menjar, primer una banya, després l'altre i com a última mossegada la del centre, on la mermelada abunda i el croissant està més melós…. M'encanta! Mereixo que em mimin, penso. Mereixo mimar-me. Potser l'autèntic cop de sort hagi estat recordar-ho, i la genialitat que no se m'oblidi 🍀 🍀🍀 .
El poder d'aquesta experiència
M'adono de que...
- La sort normalment m'enganxa en moviment, fent alguna cosa per aconseguir el que vull.
Valoro…
- L'aprenentatge i l'anticipació que s'obté quan observes com altres persones actuen en activitats que poden semblar insignificants o repetitives.
M'inspiro en...
- Prendre consciència de la importància dels petits moments, com el d'assaborir un croissant, i de la satisfacció que t'aporten.
Continuo amb...
- El propòsit de no oblidar que mereixo mimar-me cada dia una mica amb les coses petites que fan la vida gran.
