Ja ha passat un temps des de que la pandèmia només permetia fer classes online. Recordo estar preparant-les💻 i com altres profes em van informar de que a bastants estudiants els resultava difícil imaginar que hi hagés algun futur professional 📛 donat que el present era una rutina incerta i opaca a afrontar amb estoicitat😶, angoixa😨 o resignació😫.
Recordo que em preguntava com podia contribuir a despertar la motivació 🎈🤸♀️per a l'aprenentatge en la situació que viviem. De fons tenia música que no escoltava🎵🎶, però sense la qual em costava concentrar-me. Quasi sense voler-ho, potser perquè no trobava respostes, vaig parar l'orella a la cançó que sonava en aquell instant. La melodia em va relaxar a la tercera nota, així que em vaig rendir a ella i el seu vídeo. Es tractava de Bruce Springsteen y de ‘Waitin’ on a sunny day’. Vaig descobrir cinc minuts de plenitud que em van hipnotitzar 🥰🥰. Tot@s estaven donant el millor de sí mateix@s, amb aquest somriure que et surt sense pretendre-ho quan gaudeixes del moment😊😊. La vaig posar de nou, aquesta vegada procurant entendre la lletra, i em vaig quedar enganxada en aquesta frase: ‘I’m waitin’ on a sunny day, gonna chase the clouds away’. No pot voler dir que espera de forma passiva l'arribada de dies millors - em vaig dir -, perquè també afirma que vol esbargir els núvols. No, significa que te l'esperança de que arribin dies millors i que per això lluitarà per aconseguir veure el sol ☁🌧💪💪🏽☀.
Em vaig retrotreure a aquell viatge en avió ✈en el que ens vam enlairar amb amb uns núvols ⛈⛈⛈ i un vent 🌪 que per uns curts llarguíssims minuts ens va sacsejar el cos i quasi tallar la respiració. Semblava que allò no s'acabava mai, però ho va fer, i va donar pas al cel més blau 🌅🌅 i al més enlluernador sol del matí ☀☀. No importa quants núbols hi ha i quan carregats de tormenta estiguin - vaig pensar -, del que es tracta és de trobar la manera de dissipar-es, perquè el sol sempre hi és🌞. Vaig enllaçar aquest pensament amb la cançó, la cançó amb la meva pregunta i em vaig adonar de que ja tenia resposta🎯🎯.
Va arribar el primer dia de classe i vaig començar la sessió convidant a veure el video i a reflexionar sobre dues qüestions: els moments perfectes necessiten circumstàncies perfectes? Esperem que arribin dies millors o actuem per esbargir els núvols? Sense preguntar-ho, també em vaig interrogar sobre què és un moment perfecte. No sé si vaig aconseguir despertar motivació per a l'aprenentatge, però vull creure que com a mínim va ser possible tenir un bon inici de curs.
El poder d'aquesta experiència
M'adono de que...
- Esperar a que les coses passin és el contrari a l'esperança per què les coses passin. Ho primer convida a quedar-se quieta; ho segon a actuar.
- Que no veiem on està la solució no significa que aquesta no existeixi.
- El moment perfecte no és el que prepares amb gran anticipació, ni aquell en el que tots els astres s'alineen per a que alguna cosa succeexi, sinó el que vius de forma conscient.
Valoro…
- La capacitat i la valentia que tenim les persones per seguir caminant quan només podem fer-ho a cegues, tot i que de vegades sigui sense convicció, a pesar de que cada pas dolgui.
- El poder que te la música: relaxa, anima, fa reflexionar, fa gaudir... De vegades, quan tot falla queda la música i la seva veritat, que és la d'aquell que l'escolta.
M'inspiro en...
- Persones com Bruce Springsteen, que a través de la seva professió, en aquest cas la música, transformen les seves experiències i la seva manera d'afrontar-les en eines per a que els damés trobem des d'una solució als nostres problemes a un petit moment d'alegria o pau.
Continuo
- Aturant-me de vegades quan escolto cançons que m'ensenyen sobre mi mateixa o el món, i que descobreixo després d'haver-les escoltat mil vegades. La darrera ha estat The flood, de Take That.
