Escolto algú d'un poble proper als focs 🔥🔥 dir que a les 14h. estava agafant taula per menjar en un restaurant 🍛, segur de que no li afectaria, i a qui una hora després li donaven 20 minuts per sortir del municipi.
En aquest món d'avui tot el que sembla inalterable pot canviar definitivament i total en el que dura un dinar. Creure que això o allò no ens passarà és ingenu i arriscat, així que és el moment de fer quelcom que he estant anys i anys posposant 🎯.
Tinc la llista 📃 localitzada. Està feta amb màquina d'escriure, és una reliquia en sí mateixa. La motxilla 🎒 també i el sac de dormir era de la meva germana gran, així que ni t'explico. Però tot està en bon estat. Marie Kondo s'equivoca quan ens convida a llençar i llençar, però això ja és una altra història.
Contacto amb qui em va donar la llista📲 , que sap de tot, per actualitzar-la. Feia molt que no parlava amb ella i, com sempre, és un plaer escoltar la seva veu, tan temperada, tan equànime, tan segura ☮. Tinc tots els elements, així que començo a omplir la motxilla amb el que puc necessitar si algun dia tinc 5 minuts abans de sortir correns de casa. El meu marit es pensa que estic turulata i em diu: “Mentre no pensis que han de venir els aliens…” 👽👽. Riem 😄.
No, no penso que hagin de venir extraterrestres. No sé, de fet, què pot venir, espero que res. Però si alguna cosa arriba, el temps per preparar-me haurà passat, així que prefereixo fer-ho ara.
El poder d'aquesta experiència
M'adono de que...
- El canvi és l'única constant, que de vegades s'accelera precipitadament, i que aquest de vegades cada cop és més freqüent.
- Pensar que hi ha alguna cosa que no pot passar-nos a nosaltres és ingenu i arriscat.
- No fer quelcom del que estem convençudes perquè altres persones ho veuen una bogeria és un error, tot i que aquestes persones siguin molt properes.
Valoro…
- Les cosetes que guardem durant anys en la confiança que en algun moment ens seran d'utilitat, i que acaben tenint-la.
- A les persones a les que sabem que podem acudir tot i que fa molt que no parlem amb elles.
- El sentit de l'humor, i l'espurna de distensió que li dona a qualsevol moment de la vida.
M'inspiro en...
- El to de veu d'algunes persones, sempre sincerament tranquilitzador, possibilista, amorós. La seva convicció no vol atropellar la teva, sinó acotxar-la per a que, com aquests pans que s'embolcallen en una manteta per a que el llevat pugi, fermenti en tu tot allò necessari per créixer.
Continuo amb...
- La voluntat de prevenir i de preparar-me, tot i que en algunes esferes de la vida em costi un món.
