Em toca fer-me la mamograf\u00eda\ud83e\ude7b . En la sala d'espera em trobo amb una coneguda que es va jubilar fa dos anys i a qui fa m\u00e9s o menys el mateix temps li van detectar un c\u00e0ncer. \u2018Tot el que puc fer \u00e9s viure-ho amb dignitat\u2019, diu. M'admira. No t\u00e9 ni un retret per a Deu, la vida o la sort. Vull pensar en com em sentiria jo en el seu lloc i no puc. No s\u00e9 si \u00e9s perqu\u00e8 encara em queda molt per a la jubilaci\u00f3, per\u00f2 veig igual de lluny \ud83d\udd2d la possibilitat de que em detectin alguna cosa. Jo estic aqu\u00ed per un mer tr\u00e0mit, com quan t'has de renovar el carnet d'identitat \ud83e\udeaa . Has de fer-ho i ja est\u00e0. En dues o tres setmanes m'arribar\u00e0 una carta amb el resultat i a seguir amb la vida.<\/p>\n
Tres setmanes despr\u00e9s la carta \u2709\ufe0f no ha arribat, ni a la quarta ni a la cinquena. M'amo\u00efno \ud83e\udd7a. Rebo per fi una trucada \ud83d\udcde en la que em diuen que han estat intentant localitzar-me, evidentment sense \u00e8xit. Necessiten fer una nova mamografia. Els pregunto si han vist alguna cosa i la seva resposta \u00e9s que precisen una altra imatge, el que no significa que hi hagi res. Per\u00f2 tampoc significa que no hi sigui, penso jo. Podran veure'm en dues setmanes\u2026 Mare meva, dues setmanes! \ud83d\udcc5 Vaig a explorar-me i crec trobar un petit bony en el pit. Repeteixo el reconeixement i no el sento. A la tercera el torno a notar. Seran catorze dies moooolt llargs. Decideixo anar a fer-me la revisi\u00f3 ginecol\u00f2gica anual, segur que la doctora no s'equivoca. Tinc sort i em donen hora quatre dies despr\u00e9s. Despr\u00e9s de la seva exploraci\u00f3 em diu que estic perfecte i m'animo \ud83d\ude00, per\u00f2 tot seguit explica que no notaria res que fos inferior a un cent\u00edmetre, aix\u00ed que em quedo igual \ud83d\ude27.<\/p>\n
Al dia seg\u00fcent em fa mal el cap \ud83e\udd15 i penso si estar\u00e0 d'alguna manera relacionat amb el potencial c\u00e0ncer de mana. Una tarda sento una punxada \ud83d\udccc en el costat dret i em dic que fins i tot hi pot haver met\u00e0stasi. Durant un parell de nits sento un no s\u00e9 qu\u00e8\u2753 en el pit esquerre i crec que igual s'han equivocat de costat. Definitivament, mentre espero la nova revisi\u00f3 la vida no segueix \u26d4, s'ha estancat en la por \ud83d\ude28. Enfrentada a la possibilitat de la mort, se m'acut que no \u00e9s veritat que nom\u00e9s morim quan ning\u00fa ens recorda, porqu\u00e8 tot i que ning\u00fa pensi mai m\u00e9s en tu viur\u00e0s per sempre en all\u00f2 que has fet i en els rastres que has deixat\u2026\u00a0 En fi, una s'agafa a all\u00f2 que t\u00e9 i si no hi ha res, ho inventa \ud83c\udfa8.<\/p>\n
El d\u00eda de la nueva visita llego treinta minutos antes, a ver si hay suerte y me cogen con antelaci\u00f3n. Diez minutos despu\u00e9s de mi hora aun estoy esperando \u231a. Por fin me llaman, entro y dicen que esta vez me har\u00e1n una mamograf\u00eda en 3D. Sin duda han visto algo y se quieren asegurar de lo que es \ud83d\ude28 . Una vez finalizado el procedimiento piden que espere en el vestuario sin cambiarme. Ya est\u00e1, las nuevas pruebas van a empezar de inmediato \ud83d\ude28 . Los siguientes diez minutos se me hacen mil \ud83d\ude28 \ud83d\ude28. Por fin abren la puerta y la profesional que hizo la mamograf\u00eda, con un tono de voz super calmado indica que todo esta bien, que no se ve nada. Lo repite hasta tres veces, uniendo a la serenidad una gran sonrisa que tranquiliza. Tengo los ojos anegados de l\u00e1grimas; querr\u00eda abrazarla, pero me refreno. Empiezo a vestirme y a abrir de nuevo mi mente al futuro cuando vuelve a aparecer para decirme que pare, que no me cambie. Cerrojazo otra vez \ud83d\ude28 \ud83d\ude28 . A ver si me han dado el resultado de otra persona y resulta que s\u00ed hay algo. Dos inacabables minutos despu\u00e9s regresa y me anuncia que s\u00ed, que todo esta bien, que hasta dentro de dos a\u00f1os no hace falta que vuelva \ud83c\udf88 \ud83c\udf88 \ud83c\udf88. Salgo de all\u00ed pitando no vaya a ser que haya un nuevo cambio de tercio.<\/p>\n
De cam\u00ed a casa penso que donem per sentat aix\u00f2 de que la vida segueix quan, de fet, no sabem quan hi haur\u00e0 una aturada m\u00e9s o menys seca en ella \u26d4. Penso tamb\u00e9 que en aquest seguir de la vida tendeixo a centrar-me poc en all\u00f2 que l'aguanta, que \u00e9s el meu cos \ud83d\udcaa, el meu veritable i \u00fanic palau \ud83c\udff0 . Tinc un palau que em dona la vida i en el que en alguns aspectes nom\u00e9s em fixo quan el sento perillar. Fatal fatal\ud83d\ude16 \ud83d\ude16. Vull millorar.<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/www.liyema.org\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/Espiral3-150x150.jpg\")
<\/h6>\n